El Misteri d’Elx atrau a milers de persones de tot el món
El Misteri d’Elx és el més genuí senyal d’identitat de la ciutat. És un drama cantat d’origen medieval, que relata la dormició, assumpció als cels i coronació de la Mare de Déu.
Està dividit en dos actes: la Vespra, que es representa el 14 d’agost i el Dia de la Mare de Déu, el 15 d’agost. L’escenari és la basilica barroca de Santa Maria, en la construcció de la qual es va tenir molt en compte esta representació.
La posada en escena dels dos actes complets del Misteri d’Elx, La Vespra i La Festa, es desenvoluparan el diumenge 14 i el dilluns 15 d’agost.
L’accés a la basilica, tant el 14 com el 15, és lliure, les portes romanen obertes de bat a bat; encara que, a causa de l’enorme popularitat de l’obra i a la devoció que per ella senten els il·licitans, resulta imprescindible acudir al temple amb diverses hores d’antelació.
Assajos generals
L’11, 12 i 13 d’agost es duen a terme els anomenats assajos generals, que concentren en un sol dia tota la trama, de la qual es pot gaudir mitjançant la compra d’una entrada.
El Cardenal Carlos Amigo, arquebisbe emèrit de Sevilla, ha assistit al primer assaig general del *Misteri d’Elx. Allí va estar també el presentador de l’informatiu Notícies12, José Ángel Ponsoda. Durant les representacions de diumenge i dilluns estarà present el Nuncio a Espanya del Papa Francisco, Monsenyor Renzo Fratini.
A més, els anys parells hi ha funcions extraordinàries el 29 i 30 d’octubre (amb entrada) i 1 de novembre (accés lliure: al matí la Vespra, seguida de la processó de l’enterrament i, a la vesprada, el Dia de la Mare de Déu).
VIDEO DELS ASSAJOS GENERALS DEL MISTERI D’ELX 2016
Origen medieval
El seu origen, medieval, es remunta a la segona meitat del segle XV, ha sobreviscut fins als nostres dies gràcies a una butlla papal d’Urbà VIII en 1632, després que en el concili de Trento (1545-1563) es van prohibir les escenificacions a l’interior dels temples cristians. La perseverança i l’amor dels il·licitans han convertit la Festa en l’últim vestigi viu d’aquest tipus de manifestacions.
La música procedeix de diverses èpoques i estils, amb melodies medievals, renaixentistes i barroques, amb exemples de monodia i polifonia. La representació éstà a càrrec de cantors no professionals i una escolania infantil de veus blanques per als papers de Maria i dels àngels, ja que a l’Edat Mitjana les dones no podien intervenir en obres teatrals i eren éssers impurs per a la litúrgia.
Aparells aeris
Si alguna cosa caracteritza el Misteri és la complexitat de la posada en escena, amb la divisió de l’espai escenogràfic en horitzontal-terrestre i vertical-aeri i la utilització d’aparells aeris que descendeixen des de l’interior de la cúpula de la basilica.
El 18 de maig de 2001, la UNESCO el va declarar Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, va ser la primera festa espanyola que va obtenir aquest guardó.
Primer acte o Vespra
Acabades les solemnes Vespres de l’Assumpció de la Mare de Déu, cantades sobre el mateix escenari de la Festa o Misteri d’Elx pel clero de la basílica de Santa Maria, s’inicia el primer acte de la representació sacra il·licitana, el qual és conegut genèricament amb el nom de Vespra, i es diferencia així del segon denominat Festa.
La Festa o Misteri d’Elx
El Misteri d’Elx és un tresor cultural del poble d’Elx i una de les joies més preades del patrimoni cultural valencià, com ho proven els fets d’haver sigut declarat Monument Nacional l’any 1931, i haver sigut inclòs, l’any 2001, en la primera Proclamació de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La Festa, com també es coneix esta obra d’origen medieval, se celebra cada any en la basílica de Santa Maria d’Elx, a l’agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció. El dia 14 es posa en escena la primera part, denominada la Vespra, i la segona part, la Festa, el dia 15. A més, els dies 11, 12 i 13 d’agost es realitzen els assaigs generals, en els quals s’escenifiquen els dos actes seguits.
En la primera jornada del Misteri, la Vespra, la Mare de Déu acompanyada de Maria Salomé, Maria Iacobe i alguns àngels (personatges representats per xiquets, ja que l’origen litúrgic de l’obra impedix la participació femenina) forma un seguici que entra per l’entrada principal de la basílica i ascendix per l’andador (rampa que va des de la porta major del temple que comunica amb l’escenari o cadafal situat en el creuer).
Des de la cúpula de l’església, que per a les representacions del Misteri es cobrix amb una lona pintada que simula el cel, descendix un àngel en l’interior d’un aparell mecànic denominat magrana. Este àngel (també un xiquet) anuncia a Maria que la seua mort està prop i li entrega una palma daurada perquè siga portada en el seu sepeli.
Seguint els desitjos de la Mare de Déu entren al temple els apòstols (excepte sant Tomàs) disposats a assistir-la en els últims instants. Després de la mort de Maria, el xiquet que la representa serà substituït per la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, patrona d’Elx. I un nou aparell aeri, ocupat per tres adults i dos xiquets que representen àngels, descendix lentament per a rebre l’ànima de la Mare de Déu, que està representada per una imatge, instant en què conclou el primer acte de la representació amb l’arribada d’este cor anomenat Araceli al cel.
Deja una respuesta
Su dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos requeridos están marcados (*)